Almudena Herrera

Usuària de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès

G_Almudena Herrera

“A la biblioteca he trobat el lloc que per a mi té sentit que ocupi professionalment”

Em dic Almudena Herrera, sóc nascuda a Barcelona, criada a Amposta i visc a Parets del Vallès des de fa cinc anys. En fa quatre que sóc usuària de la biblioteca i treballo com a contacontes dins del seu Pla de Lectura Municipal des de fa dos anys. Sóc llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i xinès, tinc màsters i postgraus diversos, però ara em sento realment on vull ser: transmetent sentiments i pensaments humanitaris i fomentant la cultura a través dels contes en el poble on han nascut els meus fills.

Sempre m’he sentit atreta per les biblioteques, perquè allà hi és tant el saber del món (ara també hi és a Internet), com la font d’inspiració de la fantasia i el reconeixement dels sentiments. Això ho vaig descobrir quan vivia a Amposta, a la biblioteca municipal, que a més a més, recordo que més d’un cop em va premiar en concursos literaris.

Al marxar d’Amposta a Barcelona encara passava més hores a la biblioteca, a la de la universitat. I quan vaig venir a viure a Parets, els primers punts claus que vaig cercar van ser el CAP, el mercat i la biblioteca. Però no va ser fins que vaig tenir la meva filla que el meu vincle va ser complet. Allà vaig trobar a la Mercè Escardó, que, en la seva visió d’àliga, astuta i sàvia, va tenir la picardia de recomanar-me el curs de Jocs de Falda, i en el curs vaig conèixer la Mercè Palay, que és la meva amiga i mentora com a contacontes.

Les tres biblioteques que han marcat les tres fases de la meva vida (la infantesa, la joventut i la maternitat) m’han aportat coneixement, descoberta, experiències i formació. A casa mai he tingut gaires llibres meus, perquè els tenia tots a la biblioteca, com si fos una prolongació de casa meva!

Però el zenit de la relació entre la meva vida i la biblioteca ha sorgit a la biblioteca de Can Butjosa, on ha sorgit una amistat que valoro moltíssim, hi comparteixo la criança dels meus fills, veig com creixen acompanyats dels contes i cançons que hi escolten i s’emporten cap a casa, jo també hi creixo com a mare i com a persona, i, a més a més, he trobat el lloc que per a mi té sentit que ocupi professionalment, per la meva forma de ser i de pensar. I, per si això fos poc, la biblioteca em permet compartir la meva vessant creativa, fent d’escenari perquè els meus contes i cançons els escoltin moltes més famílies a part de la meva.

L’ésser humà necessita coneixements, il·lusió, recolzament i silenci. Només a les biblioteques es pot alimentar la consciència, l’esperit i la curiositat en pau i calma. L’esport, l’art, la ciència i el voluntariat també proporcionen un bon aliment a l’essència humana, fent viure el present i anticipant el futur, però les biblioteques es preocupen perquè el passat prevalgui, si no, no sabríem qui som i per què.



Els comentaris estan tancats.