Àngels García

Usuària de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès

“Les biblioteques són un puntal i una font de coneixement i de creixement personal”

Em dic Àngels i des de fa més de dos anys treballo a la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès, la biblioteca on venia de petita i de la qual en sóc “Nena Crescuda”. Quin luxe i quin honor! Després d’haver estat durant 21 anys treballant com a educadora social, vaig entrar a la biblioteca per fer una substitució d’un permís de maternitat durant quatre mesos… i aquí segueixo!

M’agrada molt llegir, llegeixo gairebé qualsevol cosa que em cau a les mans i darrerament, gràcies a la nova feina, estic descobrint la màgia dels àlbums il·lustrats i el poder de les paraules. També m’agrada molt nedar (a veure quan inventen els llibres aquàtics!) i caminar. Sóc diablessa d’una colla de diables de la Comarca i en el temps lliure que hem queda em dedico a cosir trossets de roba.

Quan era petita no hi havia cap biblioteca pública al meu poble. Com que ja de ben petita devorava llibres a la meva escola em deixaven entrar a la biblioteca de l’escola quan estava tancada i em passava moltes estones sola gaudint del silenci i de l’espai tot per a mi, mentre altres companys es quedaven al pati o al carrer. Eren altres temps…

Quan l’any 1983 van inaugurar la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa a mi se’m va obrir un món de vida, de fantasia, de temps, d’il·lusió… Vaig descobrir un món màgic. Cada tarda hi anàvem a fer deures, a llegir o a jugar ajudant a fer de bibliotecàries: registràvem llibres, en fèiem les cantoneres i les capçaleres de les fitxes dels llibres, ajudàvem a fer les Guies de Lectures, participàvem de les Bibliovacances… Ràpidament, vaig passar a “viure” a la biblioteca.

La biblioteca m’ha aportat moltes coses. Si jo no hagués viscut la biblioteca, de ben segur que no seria la mateixa. Per exemple, el fet de fer les fitxes del catàleg, em va ajudar a entendre la importància de l’orde i la classificació dels llibres als prestatges. De fet, els llibres de casa els tinc ordenats com a la biblioteca!

El fet de poder gaudir d’una lectura en llibertat, sense llibres “prohibits” o no recomanats per l’edat també em va fer créixer com a persona i sobretot com a lectora responsable.

Per mi, les biblioteques són un puntal i una font de coneixement i de creixement personal. I ara dedico part de la meva jornada laboral a fer tasques que abans feia per plaer i voluntàriament. Qui m’ho havia de dir! No em puc ni imaginar la meva vida sense les biblioteques, perquè sempre hi he estat vinculada. De petita a la de l’escola, després a la Bibut, a la de l’Institut, a les Facultats… Bona part de mi és resultat de les hores gaudides en aquests espais i el poder tenir a l’abast tant de coneixement i tants llibres.

Estic convençuda que les biblioteques milloren la vida de les persones. L’accés al coneixement, el tenir la cultura a l’abast, el poder contrastar la informació, el tenir un lloc on créixer és del tot bàsic i necessari.



Els comentaris estan tancats.