Guillermina Subirà

Usuària de la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp

“Malgrat que es comenta que el llibre de paper té els dies comptats, costa imaginar-se un món sense biblioteques, perquè seria com una primavera sense flors.”

Sóc la Guillermina, vaig néixer a Antist, i he acabat vivint a Senterada. Penso sóc activa, optimista i dedico temps a pensar. Partidària de la feina ben feta; tinc inquietud per la cultura i per la ciència. Valoro les persones que compleixen la paraula donada i no tolero que es traeixi la confiança.
Vaig llicenciar-me en Història Moderna a Barcelona, però he treballat en altres coses que no hi tenien res a veure. Fent recerca a nivell particular, he publicat un llibre i varis articles.

Sempre m’he mogut per arxius i biblioteques buscant informació, així que una de les primeres coses que vaig fer al arribar al Pallars Jussà va ser prendre contacte amb la biblioteca de Tremp, però com que en aquell moment no s’hi feien tantes activitats com ara, hi anava més esporàdicament.

Puc dir que hi ha un abans i un després d’apuntar-me al Club de Lectura, per cert magistralment conduït per l’Albert Puiggròs. Des de l’any 2009 la freqüència de contacte augmentarà paulatinament tant en l’àmbit de préstec de llibres com en el de relació social.

La biblioteca m’ha aportat el meu interès sobre publicitat, psicologia, coaching, política i la particular història de la nostra comarca el facilita la implementació de la xarxa de connexió entre biblioteques. Com que llegir és una activitat solitària, el fet d’acudir al Club dóna peu a noves relacions personals i a contrastar multituds d’idees i pares.
Tenia molts llibres, però des que visc en un pis petit, he hagut de desfer-me’n d’alguns que he portat a la zona dedicada a “Belluga Llibres”. En conservo uns quants, però, i quan ve un nou amic o amiga a casa els hi mostro i dic: “Aquí es veu una petita part dels llibres de què disposo, la resta els tinc a la biblioteca, on hi ha l’avantatge que ¡no els hi he de traure la pols!”.
Mai he pogut estudiar ni concentrar-me en una biblioteca. Per ser massa grans o massa petites, no hi trobo la calma i el silenci que necessito quan es tracta de posar els 5 sentits en el que faig.

Posant pel davant que no és més autèntica la persona a qui li agradi llegir que a qui no li agrada i no ho fa, a mi per composició genètica o adquirida, m’agrada i no em ser imaginar la vida sense llibres. Per tant, confio en la pública on disposo de les últimes novetats editorials.

Penso, i sento, quan miro un llibre, que cadascun en sí mateix amaga no una, sinó moltes històries: la pròpia de ser llibre, la de l’autor, la de la idea que conté, la de quina és la seva manera d’escriure i els motius, la de tots aquells que l’han tingut i el tindran a les mans…

La humanitat de ben aviat, va col·leccionar llibres perquè eren, i encara són, una font d’alimentació de l’ànima. La definició ha canviat al llarg del temps, i de fet es pot trobar dins les normes ISO, UNE i en la ploma de diversos autors. Des que les noves tecnologies envaeixen el món s’han transformat en llocs polivalents on hi tenen cabuda tots els idiomes, tota classe de persones i totes les edats.

Malgrat que es comenta que el llibre de paper té els dies comptats, costa imaginar-se un món sense biblioteques, perquè seria com una primavera sense flors.
¡Visca Gutenberg!



Els comentaris estan tancats.