Marta Gutiérrez

Usuària de la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès

“La biblioteca m’ha permès des de petita aprendre el respecte cap a les altres persones, pel planeta i per la diversitat”

Sóc una friqui-lectora i una friqui-científica. En una paraula: friqui. Sempre m’ha agradat aprendre i saber el perquè de les coses i això va fer que acabés estudiant química, la única ciència natural que és capaç d’explicar per què el cel és blau si l’univers exterior és negre i l’aire transparent, per què els xiclets són elàstics o per què l’Estàtua de la Llibertat és verda si és de bronze.

Em considero afortunada perquè treballo d’allò que m’agrada en una empresa que fabrica maquinària industrial, dissenyant experiments per a fabricar tot tipus de productes: salses, xampús, frens pels cotxes… Visc a Parets des de que tenia cinc anys i no ho canviaria per res del món. Les meves aficions són la lectura, el cinema, les series de televisió i una miqueta d’esport de tant en tant.

La meva relació amb la Biblioteca de Can Butjosa comença quan tenia gairebé set anys i una mica com els matrimonis que es donaven a l’Oest Americà…perquè no hi havia una altra cosa! La meva mare m’hi va apuntar perquè era l’únic equipament per a nens i joves que hi havia aleshores al poble i des de llavors no puc ni arribar a quantificat tot el que la biblioteca m’ha aportat: m’ha enriquit com a persona gràcies a les seves activitats (el mes de la pau, el mes de la natura, les bibliovacances) i m’ha permès des de petita aprendre el respecte cap a les altres persones, pel planeta i per la diversitat.

Amb la biblioteca vam fer excursions per a conèixer altres biblioteques (de fet, la primera vegada que vaig pujar al metro va ser en una d’aquestes excursions!) i altres realitats no tant llunyanes geogràficament però si social i econòmicament. La biblioteca va ser el punt de reunió amb nens d’altres escoles, edats i fins i tot municipis, perquè Parets era aleshores un poble on estiuejava la gent de Barcelona. Allà vam bescanviar experiències sobre llibres i sobre les nostres vides i encara ara conservo amistats d’aquells temps.

També recordo com jugàvem a biblioteques: folràvem els llibres, fèiem el préstec i mentre fèiem això apreníem a classificar, sense voler, però ordre alfabètic. Des de ben petits ens vam acostumar a fer les recerques dels llibres pel nostre compte, a separar la informació supèrflua de la importat, a analitzar. I és clar, vaig llegir llibres, cents de llibres que em van permetre ficar-me a les sabates dels altres i a conèixer situacions i qüestionar-me conceptes que d’una altra manera potser no hagués conegut mai.

Si no hagués existit la biblioteca la meva infantesa i joventut haguessin estat bastant avorrides i em faltarien moltes coses: les orelles verdes que em permeten escoltar tot allò que els adults ja no poden oir, els viatges a països llunyans, les flors tropicals, els peixos de colors vistosos o les batalles cruentes i l’espai interestel·lar. Em faltaria un trosset de vida.

Sense cap mena de dubte, les biblioteques milloren la vida de la gent. Les biblioteques són cultura. La cultura ens enriqueix com a persones, ens ensenya a pensar, ens permet conèixer les nostres arrels, a ser lliures, a qüestionar el món i a somniar com millorar-lo.



Els comentaris estan tancats.