Romà Massot

Usuari de la Biblioteca Pública de Tarragona

“La biblioteca és molt més que un museu passiu de llibres i cultura, és un ens viu”

Sóc un reusenc afincat a Tarragona i un afortunat, ja que gaudeixo de bona salut als 72 anys. Amant de la família, i entusiasta de la meva dolça Catalunya. Si el futur de la llengua i del nostre país no estigués en perill d’extinció, donaria la prioritat a les greus injustícies socials del nostre món. Sóc metge i encara mantinc una petita activitat professional assistencial i científica. M’agrada conèixer món, rodar amb la moto, navegar per internet… i llegir, encara que haig de fer-ho més!

Ja de petit el meu pare va ensenyar-me els valors d’una biblioteca, en aquell temps el Centre de Lectura de Reus. Després he sigut un lector empedreït de la biblioteca del meu hospital Joan XXIII de Tarragona, fins la traumàtica jubilació hospitalària fa 7 anys. Llavors, vaig iniciar la meva relació amb la Biblioteca Pública de Tarragona.

Encara que les meves visites són puntuals, a la cerca d’un llibre determinat o d’unes dades culturals concretes, sempre hi he trobat el suport, l’ajuda i l’amabilitat necessàries per a trobar-m’hi a gust. A més, la disponibilitat de material s’eixampla a d’altres biblioteques de Catalunya.

La biblioteca realment no m’ha proporcionat relacions socials, potser perquè no estic integrat en cap grup, i en faig un ús concret de sol·licitud de material, que després llegeixo o treballo al domicili. Sí que mantinc una relació agradable amb les bibliotecàries, que fins i tot s’han preocupat en ajudar-me a resoldre algun problema totalment extrabibliotecari. Com que l’afició més gran que tinc és la de viatjar, les comandes en aquest sentit han sigut continues i fins i tot a vegades han adquirit material de països que havia comentat.

També m’ha proporcionat llibres clàssics de lectura, algunes vegades revistes i diaris, i pocs discs o vídeos. També ofereixen cursos formatius (p.e. de navegació o tècniques de comunicació…) que algun dia hauré d’aprofitar. En resum, la biblioteca és molt més que un museu passiu de llibres i cultura, és un ens viu, que s’imbrica directa i joiosament en la nostra vida quotidiana.

També cal dir que avui dia, amb el món d’internet i tots els canvis revolucionaris que aquesta tecnologia ha proporcionat (cercadors com Google, bancs de dades, fòrums, etc.), i la seva gran facilitat de consulta, fa que les biblioteques cal que es mantinguin al dia per a continuar sent atractives al ciutadà.

La biblioteca és una font de cultura i de moltes activitats humanístiques. Els ens públics, que tanta propaganda fan de l’exercici físic, de la dieta adient, del control de la salut… haurien de potenciar molt més les biblios. La biblioteca, com casa de cultura, estimula la nostra ment, i per tant el cos, ja que els dos són el mateix (cervell = ment, cor = batec…). És una reciprocitat, i només es parla d’un protagonista, el “cos”. Ens cal reivindicar la “ment”.



Els comentaris estan tancats.